Setge de Damasc (1148)

Setge de Damasc
Segona Croada
	; Setge de Damasc Setge de Damasc
	; El setge de Damasc, miniatura de Jean Colombe a Passages d'outremer (1474), crònica de Sébastien Mamerot
Tipus	setge i batalla
Data	23-28 de juliol de 1148
Coordenades	33° 30′ 44″ N, 36° 17′ 54″ E / 33.5122°N,36.2983°E
Lloc	Damasc
Estat	Síria
Resultat	Victòria decisiva musulmana
Bàndols
Croats Regne de Jerusalem Templers; Hospitalers; ; Sacre Imperi Romanogermànic Suàbia; ; Regne de França Comtat de Flandes ; ;	Sarraïns Búrides; Zengites ;
Comandants
Balduí III de Jerusalem; Conrad III d'Alemanya; Lluís VII de França; Teodoric d'Alsàcia	Muín-ad-Din Únur; Sayf-ad-Din Ghazi I; Nur-ad-Din Mahmud
Forces
50.000	Desconegut
Baixes
Desconegut, altes	Desconegut

El setge de Damasc va tenir lloc entre el 24 i el 29 de juliol de 1148 durant la Segona Croada. El resultat va ser una derrota decisiva dels croats, que va portar a la desintegració de la croada. Les dues forces cristianes principals, liderades per Lluís VIII de França i Conrad III d'Alemanya, anaven cap a Terra Santa en resposta a la crida a la Segona Croada del papa Eugeni III i de Bernat de Claravall. Totes dues forces van patir nombroses pèrdues en el seu pas per Anatòlia. L'objectiu original de la croada era Edessa (Urfa), però un cop a Jerusalem, Damasc era el blanc preferit pel rei Balduí III de Jerusalem i els templers. Al Consell d'Acre, magnats de França, Alemanya i del Regne de Jerusalem van acabar desviant la croada cap a Damasc.

Els croats van decidir d'atacar Damasc des de l'oest, on els horts els proporcionarien una font constant de menjar. Un cop van arribar fora de les muralles de la ciutat la van assetjar immediatament fent servir fusta dels horts. El 27 de juliol els croats van decidir moure's cap a la plana del costat oriental de la ciutat, que estava menys fortificat, però tenia menys menjar i aigua. Nur-ad-Din Mahmud va arribar amb reforços musulmans i va tallar la ruta dels croats cap a la seva posició prèvia. Els senyors croats locals van decidir aturar el setge, i els tres reis van haver d'abandonar la ciutat. Tot l'exèrcit croat es va retirar a Jerusalem el 28 de juliol.

↑ Four Paths to Jerusalem: Jewish, Christian, Muslim, and Secular Pilgrimages, 1000 BCE to 2001 CE. Hunt Janin. McFarland, 2006, pp. 104.
↑ The Virgin and the Priest. Mark Gibbs, Lulu.com, 2008, pp. 222.
↑ God's war: a new history of the Crusades. Christopher Tyerman. Harvard University Press, 2006, pp. 333.

[1] Four Paths to Jerusalem: Jewish, Christian, Muslim, and Secular Pilgrimages, 1000 BCE to 2001 CE. Hunt Janin. McFarland, 2006, pp. 104.

[2] The Virgin and the Priest. Mark Gibbs, Lulu.com, 2008, pp. 222.

[3] God's war: a new history of the Crusades. Christopher Tyerman. Harvard University Press, 2006, pp. 333.

[1]

[2]

[3]